WinDev i el pagament per sessió: què ha canviat en les llicències de PC SOFT (2026)

Imagina que compres una furgoneta per al teu negoci. La pagues un cop i és teva. Un dia, el fabricant t’avisa que a partir d’ara hauràs de pagar una quota anual només per poder seguir fent-la servir, i que si deixes de pagar, es queda amb les claus. I per si no n’hi hagués prou, també et cobrarà cada cop que un dels teus clients pugi en aquesta furgoneta, encara que aquest client no li hagi comprat res.

Sona absurd, però és més o menys el que està vivint l’ecosistema de WinDev, una eina de desenvolupament de programari molt estesa entre pimes, consultores i editors de programes de gestió del món francòfon i hispà. I encara que mai n’hagis sentit a parlar, de WinDev, el que ha passat aquí és una lliçó que serveix a qualsevol empresa que depengui d’una tecnologia concreta per funcionar. Anem per parts.

Primer, per a qui no sàpiga què és WinDev

WinDev (juntament amb les seves germanes WebDev, per a aplicacions web, i WinDev Mobile, per a mòbils) és una plataforma de l’editor francès PC SOFT amb la qual es programen aplicacions de gestió: facturació, estoc, clients, ERPs a mida, programari sectorial. Fa dècades que és al mercat i al darrere hi ha milers d’empreses que han construït els seus programes —i de vegades tot el seu negoci— sobre ella.

La particularitat clau, i la que explica tota la resta, és que WinDev és un món tancat i propietari: fa servir el seu propi llenguatge de programació (el WLangage), que no existeix enlloc més. Sortir d’allà no és canviar de proveïdor sense més; és, moltes vegades, reescriure el programari des de zero. Aquesta dificultat per marxar és el que al sector s’anomena captivitat (o dependència de proveïdor), i és la peça central d’aquesta història.

Què ha canviat, en ordre

Els fets, tal com consten en registres públics i en les mateixes publicacions oficials de PC SOFT:

1. Canvi de propietari (finals de 2024). PC SOFT va ser adquirida per una societat (Two Squared France II) que forma part de l’estructura de Volaris Group, filial del grup canadenc Constellation Software, una companyia cotitzada que ha comprat més de mil editors de programari a tot el món. L’operació es va fer sense comunicat públic; els mateixos desenvolupadors la van descobrir mesos després consultant registres mercantils. PC SOFT no va confirmar la compra fins aproximadament mig any més tard.

Això importa perquè Constellation té un manual d’actuació conegut i documentat per la premsa: comprar editors de programari amb clientela captiva, convertir les llicències que es pagaven un sol cop en subscripcions recurrents i apujar preus de manera progressiva. No és una sospita; és el seu model de negoci, i ja posseïa un altre editor francès conegut (4D).

2. Fi de la llicència perpètua (2025). Amb la versió 2025 es va acabar la compra de la llicència “per sempre”. Es va passar a un abonament anual obligatori. I aquí ve el punt sensible: si deixes de pagar, perds l’accés al teu propi codi font. La feina és teva, però la clau per obrir-la, no.

3. El pagament per sessió (2026). És la novetat que ha encès el sector. A partir de la versió 2026, PC SOFT no només cobra per desenvolupar, sinó pel ús de les aplicacions ja desplegades en els clients finals del desenvolupador. A finals de juliol de 2026, l’empresa va publicar un vídeo oficial confirmant i detallant el model. Vegem-lo.

Què és “pagar per sessió” i quant costa

Segons la definició oficial de PC SOFT, una sessió és, a grans trets, un executable funcionant en una màquina, per a un compte d’usuari de Windows i un tipus de base de dades. El detall que més ha sorprès: la sessió compta encara que el programa no accedeixi a cap base de dades.

El preu de catàleg publicat és de 290 € (més impostos) a l’any per sessió. Dins de certes ofertes baixa a 225 €, i amb un compromís a tres anys s’escala (75 € el primer any, 150 € el segon, 225 € el tercer). Hi ha a més un descompte del 25% per a qui signi el nou model amb antelació —cosa que, dit sigui de pas, crea certa pressa per comprometre’s abans d’haver entès del tot les condicions—.

Per no espantar amb comptes enganyosos, convé ser justos: PC SOFT ha aclarit que les sessions s’agrupen per “solució”. En el seu propi exemple, un ERP amb 10 executables, 2 bases de dades i 500 usuaris no es cobra com a 10.000 sessions (que seria la multiplicació bruta), sinó com a 500, una per usuari. És una moderació important i cal reconèixer-la.

El problema és un altre. Fins i tot amb aquesta agrupació, un ERP de 500 usuaris surt, fent el compte amb les tarifes publicades, al voltant de 112.500 € o 145.000 € a l’any només en llicència d’ús. I sobretot: la regla d’agrupació s’aplica segons un criteri que PC SOFT anomena de “bon enteniment”, sense una fórmula pública i reproduïble. Dues empreses semblants no tenen manera de comprovar que reben el mateix tracte. Alguns testimonis en fòrums del sector parlen de costos que rondarien els 50.000 € anuals per a estructures petites, xifres que els seus autors qualifiquen d’insostenibles; convé prendre-les com el que són, casos particulars reportats per la comunitat i no tarifes oficials.

La part que gairebé ningú va veure venir: l’auditoria

Aquí hi ha, al meu parer, el veritable nus de la qüestió. El model arrenca de manera declarativa: tu declares les teves aplicacions, els teus usuaris i com comercialitzes. Però PC SOFT es reserva el dret d’auditar després que el que has declarat es correspongui amb la realitat. Si hi ha diferències, pot haver-hi un ajust o un pagament retroactiu.

No s’ha precisat fins on pot remuntar-se aquest pagament retroactiu, què abasta exactament l’auditoria, ni qui n’assumeix el cost si resulta que havies declarat bé. Per a qui conegui el món del programari empresarial, això recorda les auditories de llicències a l’estil Oracle: el risc no és només el que pagues avui, sinó un possible deute contractual latent que no saps quantificar. La mateixa empresa presenta el seu equip comercial com una mena d‘“assessors fiscals” que t’ajuden a optimitzar l’oferta. I aquí hi ha la crítica de fons: quan una llicència necessita un assessor per optimitzar-se, és que s’ha tornat massa complicada.

I les aplicacions web? Un altre model, també sense fórmula

Per a WebDev (les aplicacions web), PC SOFT ha confirmat que no aplicarà el model de sessions, perquè serien difícils de mesurar. En el seu lloc, facturarà segons el nombre de nuclis de CPU, la quantitat de memòria RAM i el nombre de servidors.

El problema torna a ser el mateix: no hi ha fórmula publicada. I aquest criteri penalitza justament les bones pràctiques tècniques. Muntar un servidor extra per garantir que la teva aplicació no caigui, o ampliar memòria per aguantar pics d’ús, passa a tenir un cost contractual. Segons testimonis recollits per la premsa especialitzada, hi ha desenvolupadors que avui no poden donar al seu client ni una estimació de preu abans d’arrencar un projecte web. Pel que fa a WinDev Mobile, a dia d’avui no hi ha cap anunci: incògnita total.

A qui afecta això (probablement a més gent de la que et penses)

• Al desenvolupador independent o la petita consultora, que passa de tenir una eina comprada a una aixeta de pagament perpetu, amb preus “a negociar” i sense tarifa pública clara.
• A l’editor de programari, el model de negoci del qual pot trontollar: cada nou client es converteix en un cost recurrent i cada projecte en una cosa difícil de pressupostar. Repercuteix el cost al client o l’absorbeix?
• Al client final —una pime qualsevol— que pot acabar pagant aquesta taxa, de manera directa o indirecta, sense haver triat mai PC SOFT i sense tenir cap relació contractual amb l’empresa. Aquest punt és tan delicat que ha arribat al Parlament francès: dos diputats han presentat preguntes escrites qüestionant la legalitat de la pràctica, encara sense resposta del ministeri a dia d’avui.
• Al sector públic i estratègic. Una d’aquestes preguntes parlamentàries assenyala que entre els usuaris d’aquestes eines hi ha ministeris, hospitals i empreses de defensa, cosa que introdueix una dimensió de sobirania digital.

El mirall d’Unity (i per què aquest cop és diferent)

Això ja va passar, i no fa tant. El 2023, l’empresa Unity —motor amb el qual es creen videojocs— va anunciar una taxa per instal·lació: cobrar per l’ús del producte final, no només per l’eina. La reacció dels estudis va ser tan forta que Unity va fer marxa enrere i va anul·lar la taxa el setembre de 2024, preferint apujar el preu de l’eina abans que mantenir un peatge sobre els productes dels seus clients.

La diferència és que els estudis de videojocs podien marxar; l’ecosistema WinDev està fet de programari de gestió antic i car de migrar. Aquesta captivitat pot endarrerir la reacció, però no reconstrueix la confiança un cop trencada.

I aquí apareix un factor nou que canvia l’equació: la intel·ligència artificial ha abaratit enormement reescriure codi antic. Durant anys, el “peatge de sortida” de WinDev era tan alt que feia inviable marxar. Avui aquest peatge està baixant just quan puja el “peatge de quedar-se”. Ja hi ha desenvolupadors documentant migracions de projectes WinDev assistides per IA. Potser el risc més gran per a PC SOFT no és que marxin els seus clients actuals, sinó que ningú vulgui començar un projecte nou sobre la seva tecnologia.

Què pots fer si això t’afecta

Si treballes amb WinDev, hi ha marge de maniobra, i el primer és no signar amb presses. Aquestes són les línies que circulen per la comunitat:

• Quedar-se a la versió 2025 o anterior de moment, ja que el pagament per sessió arrenca amb la 2026. És un respir, no una solució: qualsevol obligació futura d’actualitzar (una nova llei de facturació electrònica, un pedaç de seguretat, compatibilitat amb un sistema operatiu) pot reactivar el problema.
• Negociar el contracte amb duresa i per escrit abans de comprometre’s. Si vas a signar, exigeix que quedin clares, com a mínim: quins executables s’agrupen a cada “solució” i com, el nombre inicial de sessions i el mètode de recompte, com es tracten els comptes compartits o tècnics, si s’inclouen els entorns de test i de reserva, la fórmula completa de WebDev, l’abast i el preavís de les auditories, fins quan pot remuntar-se un pagament retroactiu, i quins drets conserves si marxes.
• Plantejar la sortida com a estratègia, no com a fugida. Migrar cap a tecnologies obertes ha passat de ser un pla B defensiu a una decisió de negoci assenyada, sobretot amb la IA reduint el cost de fer-ho de manera ordenada.

La lliçó, facis servir WinDev o no

Encara que no hagis tocat WinDev mai a la vida, queda’t amb això, perquè és la part que de veritat importa:

Qualsevol empresa que construeixi la seva operativa sobre una tecnologia de la qual no pot sortir està signant, sense saber-ho, un xec en blanc de cara al futur. El proveïdor pot canviar de propietari, de model i de preus, i tu descobreixes que les condicions que vas acceptar fa deu anys ja no existeixen i que marxar costa més que quedar-se. No passa només amb WinDev: passa amb aquell ERP que ja ningú sap com tocar, amb la web lligada a una plataforma propietària, amb les dades tancades en un format que només obre un programa.

La pregunta útil no és “quant em costa avui aquesta eina?”, sinó “quant em costaria sortir-ne si hagués de fer-ho?”. Si la resposta és “no ho sé” o “moltíssim”, aquí tens un risc que convé mirar abans que algú altre el miri per tu.

Nota: les xifres i condicions recollides en aquest article són les publicades o reportades a data d’agost de 2026, estan subjectes a canvis i a negociació individual, i no substitueixen un pressupost oficial ni l’assessorament d’un professional jurídic. WinDev, WebDev, HFSQL i WLangage són marques de PC SOFT; EAV Digital no té cap afiliació amb PC SOFT.